 |
|
||||||||
 |
|
||||||||
 Santa Oliva és un poble mil·lenari, és a dir, amb molts anys d'història al darrera. De l'església de Santa Oliva hi ha notícies documentals ja l'any 938, en la confirmació de possessions del Monestir de Sant Cugat del Vallès per part de Lluís d'Ultramar, fill de Carlemany. El 986 Borrell II crida els pobladors i els defensors a repoblar aquesta zona, en concret Santa Oliva.
L'any 1050 es construeixen molts molins d'aigua que esdevenen propietat senyorial i s'aprofiten els canals per a hortes, base de l'economia de la població. El 1142 era senyor del castell Pere de Santa Oliva, però sota la fidelitat de Guillem de Sant Martí, senyor de gairebé totes les terres del Penedès, el qual li encomana la castlania d'Eramprunyà (terres que van des del Llobregat al Garraf).A la seva mort comencen els conflictes entre els seus fills: Guillem-Ramon, hereu de la castlania del castell d'Erampunyà, Berenguer, abat de Sant Cugat, i Bernat, hereu del castell de Santa Oliva. El plet que Berenguer mantenia contra els seus germans es va resoldre l'any 1183 quan el bisbe de Tortosa dictà sentència, adjudicant el castell i terme de Santa Oliva a Guillem, hereu de Guillem-Ramon, però sota el senyoriu directe de Sant Cugat, amb la prohibició de vendre'l o hipotecar-lo sense consentiment del Monestir de Sant Cugat. Els plets entre la família van continuar. Tant és així que a la mort de Guillem de Santa Oliva, l'any 1226, s'inicià la lluita entre Saurina, hereva i filla legítima de Guillem i el seu germanastre Guillem. Aquest últim, el dilluns de Pasqua de l'any 1238, infringint la Treva de Déu i la protecció del rei Jaume I, atacà i incendià la vila i el castell. L'any següent és obligat a pagar les destrosses produïdes. Sant Cugat va aprofitar aquest conflicte i va comprar a poc a poc drets i pertinences.
Es va fer amo tant del castell i terres com del Monestir de Santa Maria. Durant els anys
que segueixen, el Priorat de Santa Oliva va agafant preponderància, però a partir del
segle XIV va perdent el seu poder i sorgeixen problemes entre el Monestir i l'església.
El 1753 Ferran VI i la Santa Seu fan un concordat dient que el Priorat de Santa Oliva
passa a dependre de l'Ardiaca de Vilafranca del Penedès. Continuen les picabaralles a
començaments del segle XIX. Amb la desamortització de Mendizábal es posen a subhasta
les terres i el Priorat és comprat pels pagesos. |
|||||||||
 |
|||||||||
Cavalcada de Reis FEBRER Rua i ball de Carnaval ABRIL Festa del llibre i la rosa. Sant Jordi MAIG 1 de maig. Dia del treballador JUNY Revetlla de Sant Joan JULIOL Festes dels carrers AGOST
SETEMBRE Diada de l'Onze de Setembre OCTUBRE Concurs de Teatre Amateur DESEMBRE Nadal
|
|||||||||
|
|||||||||
Els edificis de més interès són el castell de Santa Oliva, o castell del Remei,
format per dues torres laterals que delimiten un cos central de forma rectangular rematat
per merlets. La torre de l'esquerra, de forma quadrangular, és també rematada per
merlets i presenta una sèrie d'espitlleres i
És interessant també la masia de l'Albornar. L'Albornar és anomenat ja l'any 1010 en el famós testament d'Adalbert. Actualment, és una gran casa, ben conservada, malgrat que s'hi han fet afegits i reconstruccions en diferents èpoques. * Llocs d'interès: SALA DELS ARCS. Museu. Presidenta: Sílvia Bagüés
|
|||||||||
|
|||||||||
 - Coneguem la comarca. El
Baix Penedès. Centre de Recursos Pedagògics Baix Penedès, 1991 |
|||||||||
|
|||||||||
| Ajuntament | El Municipi | |||||||||
Entorn de l'any
1012, l'abat de Sant Cugat dóna Santa Oliva per habitar-la al baró Isnabert, el qual hi
construeix una torre.
GENER 
Trobada de diables
Santa Oliva es va
formar al voltant del castell, dedicat a Sant Julià, seguint la carretera o camí en
direcció al Vendrell. Els carrers de la població són estrets i fan pendent en direcció
al mar. Dins el nucli antic es poden trobar cases amb interessants detalls
arquitectònics.
finestres de mig punt. La torre de la dreta és de forma
circular i fou escapçada per convertir-la en campanar. Entorn a l'any 1750 s'introduí la
devoció a la Mare de Déu del Remei en un altar lateral a l'església del castell. Durant
la segona meitat del segle XIX, aquesta advocació va desplaçar i va arraconar la de Sant
Julià.